21 abr. Sant Jordi 2020

Només falten dos dies per a una diada de Sant Jordi poc convencional atès la situació extraordinària en la que ens trobem.

Per aquest motiu, per a commemorar aquesta diada, al llarg d’aquests dies us farem arribar tot un seguit d’obres literàries, culminant amb les guanyadores de l’habitual concurs.

A continuació podreu trobar les corresponents al 2n dia:

Cambra de la tardor
Gabriel Ferrater 
(Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972)

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l’aire. Mira, s’obren 
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se’ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d’olor de poma. 
Que lent el món, que lent el món, que lenta 
la pena per les hores que se’n van
de pressa. Digues, te’n recordaràs 
d’aquesta cambra?
«Me l’estimo molt. 
Aquelles veus d’obrers ― Què són?»
Paletes:
manca una casa a la mançana.
«Canten, 
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany».
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes 
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant 
els recers del teu cos, i mentre oblides 
les fulles altes de l’estiu, els dies 
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

For Whom the Bell Tolls
by
John Donne
(London, 1572- London, 1631)

No man is an island,
Entire of itself.
Each is a piece of the continent, A part of the main.
If a clod be washed away by the sea,
Europe is the less.
As well as if a promontory were.
As well as if a manor of thine own
Or of thine friend’s were.
Each man’s death diminishes me,
For I am involved in mankind.
Therefore, send not to know
For whom the bell tolls,
It tolls for thee.